Antisocialisme

Crítica al socialisme, és qualsevol crítica dels models d'organització econòmica socialistes i de la seva viabilitat, així com de les implicacions polítiques i socials de l'adopció d'aquest sistema. Algunes crítiques no es dirigeixen cap al socialisme com a sistema, sinó més aviat cap al moviment socialista, partits o els estats existents. Alguns crítics consideren que el socialisme és un concepte purament teòric que hauria de ser criticat per raons teòriques (com en el problema de càlcul econòmic i el debat de càlcul socialista) mentre que altres sostenen que existeixen certs exemples històrics i que es pot criticar per raons pràctiques. Com que hi ha molts models de socialisme, la majoria de les crítiques se centren en un tipus específic de socialisme i en l'experiència de la planificació econòmica de tipus soviètic que pot no aplicar-se a totes les formes de socialisme, ja que els diferents models de socialisme entren en conflicte entre si per qüestions de propietat de la propietat, la coordinació econòmica i com s'ha d'aconseguir el socialisme. Els crítics de models específics de socialisme podrien defensar un tipus de socialisme diferent.

Segons l'economista de Austrian School Ludwig von Mises, un sistema econòmic que no utilitza diners, el càlcul financer i els preus de mercat no serà capaç de valorar efectivament els béns d'equip i coordinar la producció i, per tant, el socialisme és impossible perquè no té la informació necessària per realitzar el càlcul econòmic.^[1]^[2] Un altre argument central enfrontat als sistemes socialistes basat en la planificació econòmica es basa en l'ús de coneixement dispers. El socialisme és inviable en aquest punt de vista perquè la informació no pot ser agregada per un organisme central i efectivament utilitzada per formular un pla per a tota una economia, perquè fer-ho donaria lloc a senyals de preus distorsionats o absents.^[3] Altres economistes critiquen models de socialisme basats en economia neoclàssica per la seva dependència dels supòsits defectuosos i poc realistes d'equilibri econòmic i eficiència del pareto.^[4] Alguns filòsofs tenen també va criticar els objectius del socialisme, argumentant que la igualtat esgota les diversitats individuals i que l'establiment d'una societat igual hauria de comportar una forta coacció.^[5] Els crítics del moviment polític socialista solen criticar els conflictes interns del el moviment socialista creant una mena de "responsabilitat nul·la". ^{[cal citació]}

Liberals econòmics i Drets llibertaris consideren propietat privada dels mitjans de producció i el mercat com a entitats naturals o drets morals que són centrals en les seves concepcions de llibertat i llibertat i veuen la dinàmica econòmica del capitalisme immutable i absoluta. Com a resultat, perceben propietat pública dels mitjans de producció, cooperatives i planificació econòmica com a infraccions a la llibertat.^[6]^[7]

↑ Von Mises, Ludwig (1936) [1922]. Socialism: An Economic and Sociological Analysis (edició anglesa). pàg. 119.
↑ Von Mises, Ludwig. [https: //mises.org/pdf/econcalc.pdf Economic Calculation in the Socialist Commonwealth]. Mises Institute, 1990 [Consulta: 8 setembre 2008].
↑ F. A. Hayek, (1935), "La naturalesa i la història del problema" i "L'estat actual del debat", a F.A. Hayek, ed. Planificació econòmica col·lectivista , pp. 1–40, 201–243.
↑ Stiglitz, Joseph. Whither Socialism. MIT Press, 1996. ISBN 978-0262691826.
↑ Jo, Peter. Socialisme. A Companion to Contemporary Political Philosophy ", editors Goodin, Robert E. i Pettit, Philip. Blackwell Publishing, 1995, pàg. 339 "La igualtat extrema passa per alt la diversitat de talents, gustos i necessitats individuals, i estalviar en una societat utòpica d'individus desinteressats comportaria una forta coacció; però, fins i tot a falta d'aquest objectiu, hi ha el problema de donar un reconeixement raonable a les diferents necessitats i gustos individuals (per feina o lleure) i talents. És cert, per tant, que més enllà d'algun punt, la recerca de la igualtat es troba en criteris de necessitat o mèrit controvertits o contradictoris ".
↑ «On Milton Friedman, MGR & Annaism». Sangam.org. [Consulta: 30 octubre 2011].
↑ Bellamy, Richard. Cambridge University Press. The Cambridge History of Twentieth-Century Political Thought, 2003, p. 60. ISBN 978-0521563543.

[1] Von Mises, Ludwig (1936) [1922]. Socialism: An Economic and Sociological Analysis (edició anglesa). pàg. 119.

[Mises-2] Von Mises, Ludwig. [https: //mises.org/pdf/econcalc.pdf Economic Calculation in the Socialist Commonwealth]. Mises Institute, 1990 [Consulta: 8 setembre 2008].

[hayek-3] F. A. Hayek, (1935), "La naturalesa i la història del problema" i "L'estat actual del debat", a F.A. Hayek, ed. Planificació econòmica col·lectivista , pp. 1–40, 201–243.

[4] Stiglitz, Joseph. Whither Socialism. MIT Press, 1996. ISBN 978-0262691826.

[Self-5] Jo, Peter. Socialisme. A Companion to Contemporary Political Philosophy ", editors Goodin, Robert E. i Pettit, Philip. Blackwell Publishing, 1995, pàg. 339 "La igualtat extrema passa per alt la diversitat de talents, gustos i necessitats individuals, i estalviar en una societat utòpica d'individus desinteressats comportaria una forta coacció; però, fins i tot a falta d'aquest objectiu, hi ha el problema de donar un reconeixement raonable a les diferents necessitats i gustos individuals (per feina o lleure) i talents. És cert, per tant, que més enllà d'algun punt, la recerca de la igualtat es troba en criteris de necessitat o mèrit controvertits o contradictoris ".

[milton-6] «On Milton Friedman, MGR & Annaism». Sangam.org. [Consulta: 30 octubre 2011].

[Bellamy,_Richard_2003_60-7] Bellamy, Richard. Cambridge University Press. The Cambridge History of Twentieth-Century Political Thought, 2003, p. 60. ISBN 978-0521563543.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]